Herotsegilea. Anima tonante

De Atlas Etnográfico de Vasconia
Saltar a: navegación, buscar

Egur-tornu batekin jin zuzun etxea Siboze Idiarteko nausi gaztia. Nausi zaharrak erran ziozun:

– Nuat ahiz?

– Behar dit Atharratzea egur-tornu hunen eamaitea.

– Elhe bat erran nahi neian —erraiten deo zaharrak—.

– Erran izadazu.

– Jin onduan erranen diat.

Bena hua jin gabe, zaharra hil zuzun. Eta geo heotsegile bat bazizien gaiaz Idiarten. Nausi gaztia beldur zuzun nausi zaharra zela erretiatu. Emaztiak erraiten zizun etzela deuse.

Egun batez nausi gaztia juan zuzun buxeuka. Eta graneilan beitzen heotsegile handi bat. Eta emaztia juan zuzun graneilan zer zen ikustea. Eta buxeu bat agertu ziozun zieta bat bezain handi. Senharrai erran ziozun zer ikusi zian. Eta hua jun ordin apez batengana. Eta apezak erran zeon:

– Berriz jiten denian, tortxa benedikatu bat har ezazu piztuik. Jerraiki zakitzo orduan eta errozu: «Huna bazia mintza zite, zer plazer duzu? Eta gaixtua bahiz, aparta'di hemeti».

Etxerat juan zen eta ber gaian heotsa asi zen sukaltian, eta apezak erran bezala jerraiki. Nausi gaztia eaitxi ondoko, eskatzian zuzun heotsegilia. Jun eta erran ziozun apezak erran bezala:

– Huna bazia, mintza zite, zer plazer duzu? Eta gaixtua bahiz, aparta'di hemeti.

– Ehadila lotsa —erran zeon heotsegiliak—: erran izadak «Pater» bat. Erranen deiak geo zer dudan falta.

Eta nausi gaztiak «Pater»a erran zuzun. Eta heotsegiliak ordin erran ziozun zer zian falta.

Nausi gaztiak erran zizun aitaen botza bea zela, eta gaiza ttipiak erretiazik zela. Bena etzian erraiten ze gaizak. Erraiten beitie urten buruen hiltzen dela errailia. (Liginaga-Z)[1].

El joven dueño del [caserío] Idiarte, del barrio Sibas, vino a casa trayendo un carro de leña. El dueño viejo le dijo:

– ¿Adónde vas?

– Tengo que ir a Atharratze [Tardets] a llevar este carro de leña.

– Te querría decir algo —le dice el viejo—.

– Dígame.

– Te lo diré a tu regreso.

Pero antes de que volviera, el viejo se murió. Después todas las noches tenían un ánima tonante [que producía estruendos] en Idiarte. El dueño joven estaba temeroso de que hubiera vuelto el viejo. Su mujer le replicaba que no era nada.

Un día el dueño joven se fue a por setas. En el granero seguía el gran tonante y la mujer acudió a ver qué pasaba en dicho lugar. Se encontró con una seta tan grande como un plato. Contó al marido lo ocurrido y éste entonces fue donde un cura que le dijo:

– Cuando vuelva de nuevo el tonante, coja usted una vela bendecida encendida, sígale y dígale entonces: «Si sois bueno decid lo que deseáis, y si eres malo aléjate de aquí».

Volvió a su casa y esa misma noche empezó el ruido en la cocina, y él cumplió estrictamente con lo que el cura le había dicho. Para cuando el dueño joven hubo bajado el tonante estaba en el recibidor de la casa. Fue donde él y le dijo como el cura le había indicado:

– Si sois bueno decid lo que deseáis, y si eres malo aléjate de aquí.

– No temas —le dijo el tonante—, rézame un «Pater» y después diré de qué adolezco.

El dueño joven rezó el «Pater» y el tonante entonces le dijo lo que necesitaba.

El dueño joven contó después que la voz que oyó era la de su padre y que le transmitió cosas sin importancia, pero él no revelaba cuáles, ya que dicen que quien lo revela muere dentro del año.


 
  1. José Miguel de BARANDIARAN. “Materiales para un estudio del pueblo vasco: en Liginaga (Laguinge)” in Ikuska, II (1948) pp. 36-37.